dimarts, 22 de gener del 2019

Com podem estimular la lectura a casa?




Llegir és un hàbit molt saludable que s´hauría de practicar - i compartir-  mès sovint a casa.


Destinar temps a la lectura i la conversa sobre això que hem llegit amb els nostres fills és un magnífic regal a la seva formació integral.



Modelar la lectura dels nostres fills intentant que ens vegin llegir llibres a casa és un bon exemple,  i a més és una estampa tendra que van a recordar tota la vida.



Compartir la lectura d´un article o d´un fragment d´un llibre amb els nostres fills promou ún veritable interés per això que vam llegir i a més genera una pentjada profona en la construcció del seu pensament crític.


Disposar a casa d´un munt de llibres variats donar-los diners perque es comprin algún llibre del seu interés, els ensenya a estimar els llibres i a valorar-los com a font de plaer i coneixements.







Però a vegades, els pares diem algunes coses que generen un odi profon per la lectura...


L´escriptor i mestre italià Gianni Rodari, al seu llibre LLIBRE DE LA FANTASÍA (reeditat per Blackie Books) va proclamar la recepta infalible per allunyar als joves de la lectura. Compartim les frases més famoses que tots els pares reproduim, sense adornar-nos dels seus efectes contraproduents: 


 «Agafa un llibre i no perdis temps en les estupideses del mòbil» 

Si algun pare diu això als seus fills, que sàpiga que té la batalla perduda. Els nois saben que el mòbil no és una estupidesa. Els sembla divertida i útil. Negar una diversió no és la manera ideal d'estimular l'amor per una altra activitat, sinó de projectar una ombra de càstig, diría Rodari. Él parlava de la televisió, la gran pantalla dels 70. Nosaltres creiem que és aplicable a totes les pantalles. 

«Se t'ha acabat això dels còmics»  

«Si no et veig llegint un llibre cremaré tots els teus còmics» era una altra frase clàssica dels nostres pares. I errònia. Perquè els adults haurien de recordar el que els va suposar, ‘Tintín'. O ‘Mortadelo'. Els còmics són una cosa que alimenta la necessitat d'aventures.

«Fills, abans es llegia més»

Als nois no se'ls pot demanar que s'apassionin pel passat, una època que no els pertany. «Si identifiquen els llibres amb un temps aliè es crea un motiu més perquè, quan puguin, se n'allunyin».

«Tens massa distraccions»

Als anys 70, Rodari criticava que el temps lliure es considerava en moltes famílies un temps buit i desaprofitat. Estava convençut que per esfondrar aquest fals mite el llibre hauria d'ocupar un lloc important no només a l'escola i en la família, sinó també en la societat i en la vida d'un país. Així que la seva recepta és: més distraccions per als nois i més llibres.

«Tú en tens la culpa»

Culpar als nois del fet que no els agradi la lectura és comodíssim, perquè permet tapar les errades pròpies dels pares. «Hi ha massa cases on mai entra un llibre. Hi ha molts pares que ni tan sols llegeixen el diari i després se sorprenen si els seus fills s'assemblen a ells».

«Copia una pàgina i resumeix-la»

No vegis quina diversió –diu rient Rodari– que els alumnes copiïn pàgines de llibres com a part dels seus deures escolars. «Cal triar un bon conte de Tolstoi i condemnar un alumne a analitzar noms, pronoms, verbs i adverbis. Garanteixo que durant la resta de la seva vida sentirà pel novel·lista rus una aversió visceral».

«Ets gran. Ja no t´explico contes»

Una vegada que el nano sap llegir, quants pares tenen la paciència de continuar llegint-los un conte?  Llegir un conte és un moment afectuós, un moment de vida. «Cal saber llegir amb expressions i adaptar el vocabulari», recomanava l'italià.

«Només et compro un llibre»

Rodari considera «indispensable» tenir una variada biblioteca infantil - i juvenil, oi?-  a casa, que cal anar posant al dia i organitzar-la amb «sensibilitat desperta». Vint llibres són millor que un. 

«Llegeix des d'aquí fins aquí»


La recepta més infal·lible perquè un noi odiï els llibres és molt fàcil: «Cal agafar un noi. I un llibre. Cal col·locar-los tots dos davant d'una taula i prohibir al duo que se separi abans d'una hora determinada. Per a més garantia d'èxit, cal anunciar al noi que haurà de resumir en veu alta les pàgines llegides». El nostre fill  comprendrà que llegir és una cosa que cal fer perquè ho manen els pares i els mestres, un mal inevitable vinculat a l'exercici de l'autoritat.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada