ÉS POSSIBLE EDUCAR AMB HISTÒRIES PERSONALS?

Alguns profes expliquem històries personales o qüotidianes a les nostres clases. Alguns alumnes gaudeixen d´aquest recurs però altres no estàn d´acord. "Ufff, quin plasta és aquest profe, sempre explicant contes", "Mira quin egocèntrica es aquella profe que sempre explica les seves històries".

Us comvidem a llegir l´article "Educar a través del relat"( Ara,14/11/2018) i expressar la vostra opinió.

El desenvolupament del pensament narratiu és un component en els aprenentatges que fem al llarg de tota la nostra vida. I és que creixem acompanyats d’històries que ajuden a entrendre el món

“Hi havia una vegada...” és el començament d’una frase que ens obre la porta a un món màgic. L’infant para bé les orelles i escolta el que està a punt d’explicar-li la mare, el pare o el mestre. Està a punt d’endinsar-se en una història (qui sap si amb bruixes, fades, serps encantades) que li permetrà disfrutar i començar a conèixer el món. Perquè les històries, sens dubte, ens ajuden -a grans i a petits- a comprendre el món, a fer-nos preguntes, a buscar respostes, i també ens permeten viatjar a mons llunyans impensables en les nostres vides quotidianes (...)